La Croada contra els Bons Homes i les Bones Dones (els Càtars) s’allargà durant dècades des de la seva convocatòria l’any 1209 pel Papa Innocenci III, amb capítols tan tràgics com la matança de Besièrs o la caiguda de Carcassona i la mort del vescomte Raimon Rogièr, però també existeixen capítols molt més desconeguts, com la batalla de Basiega l’any 1219, pràcticament l’únic capítol bèl·lic guanyat pels anomenats “heretges”.
Després de la desfeta de Murèth l’any 1213, el seguici dels croats continuà pels territoris occitans, capitanejat per Simon de Montfort, però aquest cabdill morí durant el setge de Tolosa l’any 1216, i fou substituït pel seu fill Amalric de Montfort. Amb aquestes circumstàncies, un exèrcit occità s’organitzà als voltants de la vila de Basièja, sota el comanament del comte Rogièr Bernat de Fois.
Contra tota previsió, fou l’exèrcit occità que pogué repel·lir l’atac croat, amb una batalla força cruenta entre ambdós bàndols. Els secrets d’aquesta victòria segurament prové d’una bona organització del bàndol guanyador (que contrastava amb la improvisació de la batalla de Murèth) i la utilització d’una cavalleria lleugera armada amb arcs i llances, molt flexibles i adaptables a les circumstàncies del xoc, mentre que l’exèrcit croat disposava d’uns efectius molt menys adaptables.
Aquesta derrota dels croats, i per tant, de l’exèrcit francès, provocà que alguns nobles occitans poguessin recuperar els seus feus i senyorius, …. almenys provisionalment durant uns anys, fins que foren totalment sotmesos a la sobirania de la Corona francesa arran del Tractat de Meaux – París de l’any 1229.
Amb l’objectiu de donar a conèixer aquest enfrontament militar, decisiu en aquell moment però també molt desconegut enguany, fins i tot pels mateixos occitans, el Doctorant en Història medieval per la Universitat de Tolosa Clément Juarez i el també historiador Jean de Boisséson han produït el film documental “Baziège. La bataille oubliéé”, amb la productora Saga Films.
Una batalla on s’enfrontaven dues concepcions del món, una representava la convivència, la tolerància, el respecte i la diversitat; l’altra el pensament únic, la repressió a la dissidència. I tot amb el rerefons d’una Occitània massacrada des de feia deu anys, i amb una aristocràcia que observava com perdia la sobirania que havia mantingut fins aleshores.
Els productors, realitzaren un exhaustiu treball d’investigació, tot consultant historiadors especialitzats en aquest capítol històric, com ara la Laure Barthet, aleshores directora del Museu Sant Raimon (centre de la cultura i la divulgació tolosana) o l’espanyola Pilar Jiménez, gran investigadora del Catarisme.
El film contrasta les escenes amb un estil més documental, oferint unes imatges de la batalla molt realistes i que permeten obtenir una visió global molt fefaent de l’enfrontament militar, amb d’altres de ficció, on els diàlegs entre els protagonistes marquen la intensitat del moment, les grandeses i les misèries de l’època i el moment històric. Les escenes de la batalla foren rodades exactament en el mateix indret l’any 2019, exactament vuit segles després dels esdeveniments narrats dins del film. La recreació, molt veraç i realista, fou organitzada pel Col·lectiu Croisade Albigeoise.
Amb iniciatives com aquestes, la història occitana pot ésser coneguda millor, tant pels mateixos occitans com per la resta del món.
